Inaugurada l'exposició a la Galeria Montcada, els visitants reben els sobres...

 

Dijous 15 setembre INAUGURACIÓ!

La part més dolça del carrer, Montcada 21, antiga fàbrica de xocolata?

Reconstrucció del Carrer Montcada. Perquè carrer ferit?

Collages/esbossos de dos sobres de Març Rabal

per a la pròxima exposició a la Galeria Montcada . 

El carrer Montcada, segons Josep Maria Espinás, "va aconseguir preservar certa independència, aïllar-se una mica, posar una distància o un espai de transició  entre el seu aire més quiet i el moviment sorollós dels carrers que li corren per dalt i per baix fins que l'any 1854, fou obert el carrer de Princesa. El carrer Princessa el partí en dos trossos d'una manera radical, i com que la continuïtat d'un carrer antic és una cosa molt delicada, molt fràgil, aquesta ferida ja no es podrà tancar mai més."

fotografia F.Català Roca

...fa vuit segles, una conversa a l'Hostal de la Vela (suposem, molt aprop de l'actual carrer montcada...):

"- Aquests terrenys els ha comprats el cavaller Guillem de Montcada, per bastir-hi el seu palau.

- Quedarà un tros apartat.

- Per poc temps. La ciutat estira cap a mar, i diuen que el senyor de Montcada també hi vol construir cases per llogar-les.

(...)Al cap de pocs anys es va comprovar que la iniciativa del noble cavaller havia produït conseqüències molt visibles. Al voltant del palau, s'hi bastiren cases de tota mena, es va obrir carrers i carrerons, i en conjunt es dibuixà un barri enomenat Vilanova de Mar. La via principal del barri va rebre el nom de carrer de Montcada."

Fragment de Josep Maria Espinás, del llibre Vuit segles de carrers de Barcelona. Ed. Destino.

Carrer Montcada o...l'origen del correu postal (ordinari) a Barcelona.

"El Carrer Montcada va des de la placeta de Marcús (carrer de Carders) fins la placeta Montcada, al Born.(...).La placeta Marcús rep el nom de Bernat Marcús, un comerciant i banquer barceloní de molta volada, que es relacionava amb gent llunyana, i amb la qual li calia comunicar-se contínuament. Per això disposava de missatgers, però el cost d'aquest servei el va dur a la pensada d'organitzar els missatges en gremi: si d'altres ciutadans podien aprofitar-se, pagant, de l'organització, a ell li sortiri pràcticament de franc. Així va néixer, a la Barcelona del segle XII, el primer servei postal de caràcter general conegut a Espanya"

Text de Josep Maria Espinàs, extret del llibre Vuit segles de carrers de Barcelona. Edicions Destino Barcelona.